dimarts, 8 d’abril del 2008

Comentari


Les parets de l’interior de les esglésies bizantines es recobrien amb mosaics.
A l’església de San Vitale, de Ravenna, capital de la Itàlia bizantina, es troba el mosaic Justinià i el seu seguici, que representa la consagració d’aquesta església. Al centre, l’emperador Justinià porta com a ofrena una safata d’or i es cobreix amb una capa de color porpra, símbol del poder imperial. A la dreta es troben els representants de l’Església: el bisbe de Ravenna, Maximinià, que sosté la creu, i altres eclesiàstics, que duen un llibre sagrat i un encenser. A l’esquerra se situen representants de la noblesa i de l’exèrcit. Un dels soldats mostra un escut amb el símbol del crismó (Iesus Xristus), fet que significa que l’exèrcit dóna suport al poder de l’emperador i l’Església el legitima.

Les figures són planes i allargades. La figura de l’emperador s’identifica pel nimbe, símbol de santedat i reminiscència de l’antic culte solar. El hieratisme i la atemporalitat del grup s’accentuen amb un fons daurat, indefinit, que tracta de diluir els detalls naturalistes traslladant-nos a un món sobrenatural. En aquest mosaic s’anul•len les nocions d’espai i volum, i la disposició simètrica i la frontalitat segueixen l’etiqueta palatina de la cort teocràtica imperial.
El naturalisme de l’Imperi Romà havia deixat pas a un simbolisme d’arrel oriental, que el cristianisme va difondre pel Mediterrani.



Les parets de l’interior de les esglésies bizantines es recobrien amb mosaics.
A l’església de San Vitale, de Ravenna, capital de la Itàlia bizantina, es troba el mosaic Justinià i el seu seguici, que representa la consagració d’aquesta església. Al centre, l’emperador Justinià porta com a ofrena una safata d’or i es cobreix amb una capa de color porpra, símbol del poder imperial. A la dreta es troben els representants de l’Església: el bisbe de Ravenna, Maximinià, que sosté la creu, i altres eclesiàstics, que duen un llibre sagrat i un encenser. A l’esquerra se situen representants de la noblesa i de l’exèrcit. Un dels soldats mostra un escut amb el símbol del crismó (Iesus Xristus), fet que significa que l’exèrcit dóna suport al poder de l’emperador i l’Església el legitima.

Les figures són planes i allargades. La figura de l’emperador s’identifica pel nimbe, símbol de santedat i reminiscència de l’antic culte solar. El hieratisme i la atemporalitat del grup s’accentuen amb un fons daurat, indefinit, que tracta de diluir els detalls naturalistes traslladant-nos a un món sobrenatural. En aquest mosaic s’anul•len les nocions d’espai i volum, i la disposició simètrica i la frontalitat segueixen l’etiqueta palatina de la cort teocràtica imperial.
El naturalisme de l’Imperi Romà havia deixat pas a un simbolisme d’arrel oriental, que el cristianisme va difondre pel Mediterrani.